|
Aquest diumenge 3 de febrer a 2/4 d'1 del migdia al Teatre Municipal de l'Ateneu d'Igualada s'estrena l'obra "Rapsòdia per orquestra", premi de composició "Paquita Madriguera" 2006, que com molts recordareu va fer que baixés expressament un cap de setmana a Igualada per assistir a l'entrega dels Premis Ciutat d'Igualada durant aquella època en que us vaig deixar tranquils hivernant a Londres. Alguns us vau alegrar de que en el meu viatge aeri amb la companyia Brittish Airways coincidís amb un d'aquells avions contmainats amb pol·loni, però també sé que alguns altres us va fer il·lusió veure que la meva cara continuava igual però amb més barba, producte de no haver prés la gilette per si a l'aeroport em prenien per vés a saber qui.
L'estrena es realitzarà durant el concert final de la Trobada de Joves Orquestres i anirà a càrrec de la molt preuada Jove Orquestra Simfònica de l'Anoia (JOSA), els membres de la qual es van fer igualadinament famosos a l'agost del 2006 per participar en l'enregistrament i la interpretació de l'"Igualada" (versió del Barcelona de Freddie Mercury i Montserrat Caballé: http://www.youtube.com/watch?v=0DlBLnyJ5U4), recollit en la segona part de la també molt preuada i lloada producció de Calaiaia "Ja sé lu que heu gravat aquest istiu" (jits del veranu 2006).
Per els que tingueu ganes de continuar llegint, us enxufo el text introductori de l'obra per tal que aneu fent boca de tal efemèride i als que ja us facin mal els ulls d'estar davant de l'ordinador, us espero diumenge! Amb o sense cara de ressaca.
"L’estiu del 2006 Jordi Marcé composà “Rapsòdia per a orquestra”, una obra pensada per a ser interpretada per joves músics. En un primer moment cal situar la paraula rapsòdia, que en grec significa “cant cosit”; això ens dóna pistes del treball propi de la composició, que es basarà en diferents blocs temàtics units lliurement i sense relació entre ells.
El compositor aquesta vegada en fa un tractament peculiar. No busca una inspiració concreta per aquesta obra, ni tampoc reflectir un estat d’ànim o un sentiment precís, tot és fruit d’un tema inicial que es retroalimenta buscant el seu desenllaç. Així doncs, el procediment que utilitza es basa en desenvolupar fins a l’esgotament un tema A que deriva a un tema B i C, amb un fort lligam entre ells. Al llarg de la obra apareixen tres grans blocs: A A’ A – B B’ B – C C’C però ho presenta en la partitura en l’ordre següent: ABB’ BA’CCC’A + coda.
Aquesta estructura donada per l’enginy del compositor se’ns tradueix a l’oïda en un desordre, en un caos molt ben pensat, que gràcies el treball de repetides cèl·lules motíviques, típic de Jordi Marcé, ens ajudarà a discernir i recordar els temes per a una millor comprensió.
Quant a l’orquestració, cal destacar que en molts moments s’aprecia una orquestració densa i condensada, on els diferents passatges semblen competir en una cursa. L’instrument a destacar ja des de l’inici de l’obra és la marimba. La seva aparició, en molts moments, en forma d’acords de quartes provoca un impacte sorprenent al receptor, atraient al jove músic, com també enganxarà en l’esperit adolescent la quantitat de motius rítmics amb forts accents amb la clara oposició de temes més melòdics."
|
